L’Associació Molinenca de Tast és un dels grups de tast més actius dels que
conec. Enamorats del vi i de tot el que l’envolta organitzen moltes activitats
pels seus associats. El passat mes d’abril van voler organitzar un tast molt
singular, un tasts harmonitzat de peixos fumats i vins. Aquest tast és un dels
tastos més sorprenents dels que fem, ja per les característiques organolèptiques
dels peixos fumats, permet poder posar-hi vins singulars.
El tast de peixos fumats és un tast on es juga amb la influència que el
sabor salat i l’aroma fumat, molt presents en alguns dels peixos, fan sobre de
les aromes i sabors originals dels peixos.
El tast va constar del tast de cinc peixos fumats: truita del riu Tormes,
salmó noruec, bacallà d’Islàndia, tonyina vermella del Mediterrani i arengada.
Donat que els socis de l’Associació Molinenca de Tast són gent molt
acostumada a tastar, aquesta vegada vàrem voler jugar amb uns vins molt
singulars. La truita del riu Tormes la vàrem acompanyar del Sicus Xarel.lo
Vermell. Les aromes del vi van saber acompanyar i respectar les delicades
aromes de la truita, en especial les fumades.
Per acompanyar el salmó noruec,
la tria va ser El Beurac 2013 del celler Cooperatiu d’Espolla, si la truita l’acompanyàvem
de xarel·lo vermell, el salmó de lledoner roig. El Beurac és un dels Vins de
Postal elaborats pel Celler Cooperatiu d’Espolla. Aquest vi fermenta en bótes
usades de roure francès Allier i posteriorment se li dóna una criança amb les
mares en dipòsit durant 6 mesos. Les notes terciàries del vi van fer de lligam
amb les notes fumades del salmó, en una combinació sensacional i molt llaminera
on el vi i el salmó es potenciaven
mútuament. L’acidesa encara ben present en el vi va netejar amb elegància la
untuositat que el salmó va deixar en el paladar.
Amb el bacallà d’Islàndia, un peix on la salinitat sempre hi és molt
present i que juntament amb el fumat ens deixen la boca bastant tocada, i vaig
voler posar un escumós amb molta personalitat, el Clos Lentiscus Rosé del
celler Can Ramon Viticultors del Montgròs. Elaborat amb carinyena plantada l’any
1939 al Massís del Garraf i conreada segons els principis de la biodinàmica. Presenta
un color salmó pàl·lid i en nas està ple de sensacions de fruites del bosc
madures amb tocs herbacis de sotabosc mediterrani. Aquestes aromes combinades
amb les notes cítriques i balsàmiques fan un grandiós acompanyament del
bacallà, i el seu carbònic molt ben integrat neteja amb eficiència la boca.
Amb la tonyina vermella, un cava d’una gran complexitat. La tonyina, de
sabors potents, pel seu pas per sal i amb uns aromes fumats molt presents, dona
joc per poder-la combinar amb vins molt complexos. Si un cava té complexitat és
l’Elena de Mestres 2008. És un cava rosat brut nature gran reserva, elaborat
amb les varietats trepat (60%), monestrell (20%) i garnatxa (20%) amb la
particularitat que una part dels seus vins base s’han criat en bótes de roure
amb les seves mares durant 4 mesos. No és un cava per a tots els públics.
I la traca final, va venir amb l’arengada fumada. Vàrem voler tancar el tast
amb una combinació molt agosarada, abusant de la confiança amb els amics de l’Associació
Molinenca de Tast i amb l’ànim de oferir-los perspectives d’harmonització
àmplies ja que són tastadors experimentats. Amb el darrer peix fumat, el vi
escollit va ser el Blanc Petillant 2012 del celler Carriel dels Vilars d’Els
Vilars d’Espolla (Empordà). Es tracta d’un escumós ancestral sense sulfits
afegits, sense clarificar i sense filtrar. Elaborat amb macabeu, xarel·lo,
parellada, garnatxa blanc i chardonnay. Un escumós singular i amb molta
personalitat, tampoc apte per a tothom. En aquesta combinació va haver-hi
divisió d’opinions, a una part dels assistents li va agradar i a una altra no.
